Estimem les Ermites de Blanes

VIDEOS DE LA INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ ESTIMEM LES ERMITES DE BLANES

PRESENTACIÓ

Algú va dir que l’art és un producte humà dirigit a les emocions, perquè si va dirigit a la raó és ciència. I això és el que sempre he sentit, tot contemplant les pintures de l’Antoni Boronat. Quan m’omplo la retina de les seves recreacions de les nostres roques, cales, jardins, barques, sortides de sol, tinc la sensació de respirar uns perfums llargament estotjats en el flascó de la memòria, per la senzilla raó que em retorna els paisatges de la meva joventut. L’escriptor blanenc i amic Jaume Reixach va expressar molt bé aquest sentiment quan, referint-se a l’obra d’aquest artista va dir: “Ruyra adquireix en les teles de Boronat una actualitat que convida a la lectura. I viceversa: La lectura de Ruyra sembla reclamar un pintor com Boronat, capaç de pintar el mar, les roques, el vent, la lluna, la calma i la tempesta…”. És exacte. I no ens poden sorprendre aquests resultats en un pintor que, parlant d’ell mateix, quan va recuperar la vista parcialment perduda, va escriure: “És com estar en un altre món, quan vaig veure el mar i el cel del meu estimat Blanes, vaig sentir una sensació inexplicable: el blau del mar, lluminós, net, brillant…. Quina bellesa!”.

No sóc crític d’art i, en aquest moment ho celebro, per no caure en la trampa insinuada al començament d’aquesta presentació. Sóc un profà que, lluny de valoracions acadèmiques per a les quals no estic capacitat, intento gaudir de qualsevol manifestació artística que em faci vibrar. Ha de ser l’artista qui, mitjançant la seva tècnica i la seva sensibilitat, farà possible el miracle d’aquesta comunicació. L’Antoni Boronat ho aconsegueix abastament.

Joan Adell Álvarez

Blanes, juliol-2010